divendres, 20 d’octubre de 2006

Clavar-la

Avui el meu amic, el dibuixant Paco Ermengol, en la seva il·lustració diària a Segre, planteja poc més o menys que el tema de l’esgotament del sofert elector davant de les campanyes polítiques. Aquesta mena de gent, els il·lustradors gràfics són com esponges que veuen del que escolten, del que parlen, del que els diu la gent del carrer; són com una mena de termòmetres de l’ambient, i no poques vegades la claven en la seva visió còmica de la vida

Aquest cop, escenificant un elector “crucificat” a l’atri dels discursos, ens escenifica el patiment dels ciutadans i ciutadanes davant de “només” 15 dies de campanya. Són inevitables les campanyes electorals? Jo crec que el sistema de representació té prou instruments per a que es donin els mecanismes necessaris per estimular l’elector durant els períodes “morts” entre procés i procés, de manera que la despesa pugui racionalitzar-se i controlar-se millor i n’acabem limitant un ús abusiu dels sistemes de comunicació de masses que hores d’ara ens aboquen a un model abstencionista.