diumenge, 29 d’octubre de 2006

a través de la boira, aquella companya inseparable



És alguna cosa més que vapor d’aigua en suspensió que ens defineix els nostres hiverns lleidatans. Ens defineix i ens configura fins a tenir una determinada manera de ser, ni més bona ni més dolenta, a la gent de la ciutat de Lleida.

Segurament sóc dels pocs que l’estima, que li agrada, que espera l’arribada de l’hivern per retrobar-se amb aquesta companya inseparable i indestriable dels nostres dies de tardor hivernal.

Aquest ha estat ja un any estrany, on la primavera ha començat segurament uns dies abans del que era habitual i l’arribada del fred és retarda més del que és tradicional, però ella, significada missatgera ens ha començat a arribar, no massa freda, més aviat humida, i molt, ens anuncia poc a poc l’arribada del fred, allò que fa que algú hagués definit com la característica definitòria que feia de la ciutat de Lleida extrema, una ciutat que passa d’un calor quasi insuportable a l’estiu a un fred que et cala l’hivern.


A mi, però, em continua agradant aquest ambient que envolta la boira, l’eterna companya dels lleidatans, tot i que ja no ens fa aquella companyia com ho feia abans, amb dies i dies sencers sense veure el sol, però ens acompanya, això sí, ara des de fa uns dies, en aixecar-se el matí, recordant-nos que ja hi és i que amb el seu mantell ho tapa tot.

Benvinguda boira! ( i la campanya continua, ja només, amb avui, queden dos dies, ànim José...)