dilluns, 30 d’octubre de 2006

El darrer dia

El darrer dia de campanya, amb la tristesa en el cor per l’amic Brocal, que se l’ha perduda, però potser millors, perquè de vegades aguantar segons que de segons qui, no paga la pena, com diria aquell. Jo no aniré a Barcelona, al Blaugrana, perquè vull fer companyia al José, però espero que sigui un èxit de gent i que les vibracions, les bones vibracions que traspua en Pepe Montilla ens impregnin a totes i a tots.

Quina estranya coincidència! Veus tu, la de la salut del pobre amic meu i l’acabament de la campanya, però es resisteix a no saber-ne el resultat, tossut com ell és, com sempre ha estat, andalús de mena, lleial i honrat, però encara ara amb les ganes de sortir-ne. Ahir vaig ser tot el dia al seu costat, dormia, era ja en un coma irreversible del que avui ha fet aquella revifada que, clàssica, ens durà al trist final. Quan de dolor per un amic, no ens en sabrem avenir els seus amics.