dissabte, 7 d’octubre del 2006

De Premià.


Era de Premià de Mar, com el meu avi l’Isidre Balada, com l’Ernest Lluch. Sembla que aquest llogaret del Maresme ha donat bona gent. A mi m’inspirava confiança, com el Gregorio Lòpez Raimundo, allunyat com he esta sempre dels postulats stalinistes i pro-soviètics, la seva manera de dir, de fer...

Un home de la transició, en majúscules, perquè va fer la del país, però també la del seu partit el PSUC, malgrat les crisi i les escissions, problemes de les organitzacions i la escassesa de mires que normalment tenim en l’ortodòxia.

Com sempre les institucions l’han recordat tard, massa tard per a que pogués tenir temps de gaudir-ne: una medalla d’Or pòstuma de que serveix ? Sí a la família en el record, però a ell, ex-conseller, de què?

Un bocí de la història que fa història per ell mateix, fa 30 anys de la transició, just ara, després de la mort del dictador l’octubre del 75 i evidentment el socialisme democràtic d’aquest país ha estat sense cap mena de dubte l’impulsor del complex legislatiu i de valor del que ara gaudim, model anònim farcit d’homes i dones de gran talla.