dimarts, 10 d’octubre de 2006

No és un fet menor que l'extrema dreta es consolidi a Bèlgica.

Primer va ser França, amb la polèmica que va portar a Chirac a l’Elisi, en la gran coalició conra el Front Nacional, que apuntava l’extrema dreta amb possibilitats d’assumir la presidència de la República. Ara Bèlgica, la que planteja un lleuger escorament a l’extrema dreta, lleuger, però superior al que té la república francesa que manté estable un suport del 13-15%. Els resultats belgues, malgrat alguns analistes, aconsegueix de superar el ja de per si perillós percentatge previ del 22%, en les recents comunals i provincials (les postres eleccions locals) on el percentatge ha pujat fins al 26%. Si els analistes es postren satisfets, perquè les previsions apuntaven el 40% i fins i tot en el feu tradicional de les extremes dretes belgues, l’antiga ciutat hanseàtica d’Amberes ja no són la primera força, el fet és absolutament relevant en el món polític, la consolidació de massa electoral és evident, i això ens hauria de fer pensar a tots plegats, analistes, polítics, gestors…