diumenge, 21 d’octubre de 2007

Amor, llum i llibertat.


Diu una cançó francesa dels anys trenta, quan Europa rebia el sotrac que va remoure els cims econòmics del món i començava una època de recessió que alimentaria les cohorts bel·ligerants i els models intransigents i dictatorials, diu aquesta cançó per "el cor és prou fort per a curar una ferida segons sigui el jurament que el va formar", segurament si el cor dels ser humans estes format per l’amor, la llum i la llibertat, què més ens caldria per a que no hi hagués ferides o per conjurar-ne l’adversitat social?