dimarts, 16 d’octubre de 2007

Imatges que són silencis, silencis que són imatges....


Un amic, un bon amic, m'envia una referència relativa a una exposició que es pot veure del 15 al 28 d'0ctubre a la sala Sunka de la ciutat de Lleida; aquest amic sap, com ho saben els meus bons amics, quina devoció sento pel silenci, i és precisament el silenci el motiu d'aquesta mostra artística. L'autora Cristina Catarecha, la tècnica, la fotografia, però en la presentació un poema, un magnífic poema que no puc més que reflecteir en aquest blog, un poema sensible que ens invita a la reflexió, que recrea en llengua castellana, una llengua dura, amb una dolçor inusitada:




"La imagen como medio de expresión es mi
mayor búsqueda.
La alegría, la tristeza, el dolor, las carencias
sociales, las ausencias, la belleza, el
amor…… todas esas aristas que conforman
y rodean nuestra vida es lo que quiero
mostrar.
Una imagen. Tan sólo una imagen, sin
palabras, en silencio.
Que nos haga reflexionar y que nos haga
sentir.
Una imagen que solo tu mirada es capaz de
leer, de escuchar.
Imágenes que son silencios…… de mentira"