Només la vida...

Només la vida ens ha de despertar sensacions i passions, doncs l'existència, que ens és donada, rau en connexió amb l'Univers i en ella se n'extreu una causa profunda que explica ens el temps i l'espai...

© Albert Balada

05-03-2014

Vivim...

Vivim sotmesos a un complex entramat d'interessos, a múltiples i de vegades imperceptibles tiranies, en un entorn que de vegades no ho sembla pas; la nostra capacitat de racionalitzar i limitar-ne les dependències malsanes, de saber destriar, ens ha de permetre fluir mitjançant l'albir del bé alhora que reconèixer-ne el camí del confort i la saviesa, el camí de la felicitat...

© Albert Balada

04-03-2014

La paraula...

La paraula, conté les essències de la civilització; en la seva més profunda intimitat, descriu lletra a lletra el que som, el que pensem, com ens relacionem... Un sol mot ens diu, tanmateix, com formem part d’un tot indestriable i en aquesta realitat transformem l’èter a través de la creença, esdevé missatge i contingut alhora, esdevé, si més no, expressió de la nostra existència, també, però, de la presència divina amb la que estem connectats, sigui quina sigui la forma amb la que ho entenem; en ella ens definim i en ella experimentem una realitat que transforma, que ens transforma, en una ductilitat que va descrivint paisatges que passen, creen i recreen històries, de vida...

© Albert Balada

03-03-2014

Atribuirieu debilitat a la profecia?...

“Elogi de la poesia” de Šĕlomoh ben Rĕ’uben Bonafed qui nasqué entre 1370 i 1380 en el sí de la comunitat hebrea de Lleida, visqué algun temps a Serós i a Tàrrega. Recollits per Ángel Sáenz-Badillos de la Universitat Complutense de Madrid, publicat el 2002

a: http://www.ehumanista.ucsb.edu/volumes/volume_02/Saenz/Badillos.pdf del que n'he fet la traducció al català.

“Atribuireu debilitat a la profecia ? Vegeu
les paraules dels profetes , que en veritat apreciaven els poemes !
Passeu a Tarsis i als Kiteus , mireu
si fallaven les obres de les dites i els cants de goig .
Tinc igual que vosaltres ment per entendre llei i filosofia ,
més els meus pensaments en els poemes resplendeixen.
Brillantor , que presumeixo de les flames de llum i foc
de la llei dels meus pares es preen d'ells les virtuts .
Per mi va brollar del cep de la seva intel•ligència , i quan
florí els rius de la veritat es van assecar .
Per a mi va brillar el sol , en veritat baixaren els cels
esplendorosos , i les aigües de la intel•ligència van formar com un dic .
Si no hagués estat pel Temps , que saqueja i sacseja les meves lleres,
els rius de la meva Llei haurien estat amplis com el mar.
Va colpejar al declinar el dia els arbres del coneixement , però no
es van cremar ni es ressecaren les plantacions de la poesia
Gràcies a mi van sobreviure els troncs de les proses artístiques , i vegeu
que sobre la munió dels meus pensaments s’embolicaren .
Com tallaria el brancatge de bellesa de la poesia , si veieu
que em dóna fruit d'esplendor i glòria ?
No em preocupa que no es coneguin els meus poemes ,
en veritat als de boca pesada per al cant fan parlar .
Quan veuen l'encant de les meves paraules , comparable al
llenguatge dels antics , diuen : "Han estat robades. "
No han estat robades , però coincideixen , doncs mannà i mel
s'uneixen i un a un altre s'estimen.”

Ningú ha explicat...

La fotografia és de AG photographe

De Sir Rudyard Kipling a “The Light that Failed” (pag. 76 i 101 de la versió en castellà en 2006 traducció de Juan Luis Calleja.)

“Ningú ha explicat encara que passa, de fet, quan una força irresistible xoca contra un obstacle incommovible, encara que són molts els que han meditat profundament sobre aquest problema." (...) "És tan senzill com la regla de tres. Si rebaixem la nostra tasca usant-la per als nostres propis fins, la nostra tasca ens rebaixarà a nosaltres, i com som els més dèbils, patirem. ” 

L'home...

"L’home és la mida de totes les coses (1) i el principi és la meitat del tot" (2)

_________________________________________________
(1) sentència del presocràtic Protàgoras d'Abdera, citada per Plató a "Teeteto".
(2) cita homònima de Plató a "Les Lleis" i d’Aristòtil a "La Política"

Distreu la teva ment...

La fotografia és original de Montse Esteba

Distreu la teva ment només en la cerca de la teva plenitud, el teu creixement és el més important.

Escruta també el sentiment i el testimoni del teu proïsme a la cerca d'allò ocult en la seva ànima, aleshores hauràs estat capaç de descobrir-te també en ell, hi hauràs descobert. a l'hora, el sentit profund de la realitat humana, com de les voltes que en silenci basteixen el claustre.

© Albert Balada

18-02-2014

Quan el peix neda...

Un bon amic m’ha fet a mans aquest text que volia compartir amb tots vosaltres, el va escriure Eihei Dōgen (永平道元) (1200 –1253) i forma part de la seva obra  Shōbōgenzō (正法眼蔵), escrita entre 1231 i 1253:

“Quan el peix neda dins de l’oceà compren que l’aigua és infinita. Quan l’ocell vola per l’aire compren que el cel no té límits. El peix i l’aigua estan íntimament units. L’aigua és la vida per al peix. L’aire és la vida per a l’ocell. Així mateix el cosmos és la vida per a l’home.

No hi ha separació. L’home ha de fer realitat que la seva vida i la del cosmos estan íntimament unides. Quan l’home es veu com a quelcom separat del cosmos s’equivoca de direcció i comet innombrables errors”

Totes les organtzacions són imperfestes...

Totes les organitzacions són imperfectes perquè imperfecta és també la raça humana, no perquè ho hagi estat en la seva creació, sinó perquè en el seu lliure albir es recrea en la foscor, sense entendre  ni comprendre que de les tenebres s’establí la llum, que d’elles es separà; som doncs, essers destinats al bé...  

© Albert Balada

18-02-2014

Peut être demain...

Peut être demain on dît souvent, mais c’est pourquoi que l’on n’a pas a présent le sens du chemin bien marché ? Toujours on voit sur le lendemain nos espoirs, mai il faut reconnaitre la vie au moment qu’elle est vécue, dont ce jour, cet instant a présent, devient passé d’immédiat et il faut recommencer… 

© Albert Balada

16-02-2014

No és fàcil respirar...

No és fàcil respirar i saber-te viu, perquè la vida només es percep, com aital, quan ens maca; clar que no ets tu qui en tens la percepció, sinó aquells que t’acompanyen, doncs a tu t’és ja impossible de tenir la sensació, només la teva ànima que ha entrat en connexió amb l’univers, però haurà abandonat el món físic, la percepció serà distinta, teva, però distinta, doncs ja no ets tu, com ho coneixem...

© Albert Balada

16-02-2014

Petites píndoles de bonhomia...

Petites píndoles de bonhomia ens ajuden a cuidar la nostra ànima i el nostre entorn, fent saludables els nostres sentiments, com també les nostres paraules, aquelles que fan paisatges.  Quina és la comprensió necessària per a entendre la diferència entre la foscor i la llum? El sentit figurat d’aquests dos mots entronca amb  el dels seus homònims del món físic i ens evoca el sentit del pensament, però també el del despertar del dia, des de la matinada a l’alba i d’ ella a la claror incipient que lluenteja el llevant, una evocació aquella que ens deixa altres mots com ara claror, benedicció, tranquil·litat, prosperitat, en contrast amb reptes, confusió, dificultat, tots en combinació que ens porten a madurar com a essers humans en el nostre trànsit vital, fins al dia que en ella serem capaços d’establir la diferència entre la foscor i la llum, entre el bé i allò que no ho és; en aquest despertar la tradició sefardita ens evoca la figura del gall i el seu cant,  símbol d’una actitud plena de optimisme, esperança i creença, que visualitza i celebra la benedicció, fins i tot abans que aquesta sigui de fet una realitat.

© Albert Balada

15-02-2014

Hi ha soroll...

Hi ha soroll, molt de soroll, de vegades l'ambient pot esdevenir irrespirable, quan te n'adones que res va amb tu, que hi ha condicions del sender que distreuen del veritable sens; has vist aleshores com el soroll minva, com s'obre una plana fèrtil i el silenci regna on hi havia soroll...

© Albert Balada

14-02-2014

Camina...

Camina pels senders de la vida amb el convenciment que el teu camí, llarg o curt, necessita de la reflexió permanent i en aquesta cerca que ens acompanya, també del repòs de la ment per a bastir les experiències viscudes de la introspecció imprescindible per a calibrar les brúixoles personals, sempre en el sentit de la Llum com del bé ...

© Albert Balada

13-02-2014

La lluna creix...

La lluna creix o minva, com un joc al que l’univers convida, i en el seu trànsit, esdevé curosa, molt curosa, manlleva l’aigua recreant paisatges, per després deixar-la fluir, els seus mesos són els de la vida, també els de la terra, mentre resta enllà impassible: ara nova, ara vella, tot fent com una mica de mare de tots nosaltres des de la seva solitud infinita, des del seu silent estar, camí de llum...

© Albert Balada

12-02-2014