dimecres, 18 de juliol de 2007

Capvespre

Quan la calor apreta, passejar per la ciutat, recrea aquell paisatge que ens diu, que ens dona unes referències poètiques, difícils de trobar en altre moment del dia que no sigui el mateix capvespre, quan després de sopar surts i la ciutat en silenci respira harmonia


Capvespre

He perdut la mirada en l’horitzó,
Mentre el capvespre vorejava la terra
I deixaven de passejar pel cel els ocells,
Una plàcida nit d’estiu,
On les mans càlides i els rostres serens
Retornen a la llar que comparteixen.

Passegen al llarg del nou carrer,
On les llambordes encara no estan gastades
i els carros ja no hi passen
mentre la gent s’acomiada al tancar el vespre.

He perdut la mirada en l’horitzó,
Recercant en l’infinit aquella guspira
Que obre el cel abans la lluna no es vesteixi,
I l’he buscat pentinada, i amb aquell perfum de l’orient
Amb que adorna aquella fosca penetrant
Que envolta als qui no dormen,
Als qui dormint somnien,

Passegen acompanyant les magnòlies ufanes,
Que acoloreixen de verd la llum
Daurada dels fanals,
En un silenci quiet, que atempera el son
Com el provoca.

He perdut la mirada en l’horitzó
Tot esperant el retrobament màgic
De la nit amb el dia, i m’ha semblat veure
El falcó volar, anunciant el trist encontre,
en l’hora morta, quan la llegenda ens diu
que la lluna i el sol s’enamoren.
He perdut la mirada en l’horitzó,
Una nit estelada de juliol.

Lleida, 18 de juliol de 2007.
© Albert Balada