diumenge, 22 de juliol de 2007

Efes


Recordo Efes, un poblet dalt d’un promontori, aixecat sobre les planúries turques, on l’aire encara respira a Grec, a aquell aire que respiraven els antics, quan l’oracle era visitat, l’oracle que encara transmet, hores d’ara des de les runes que en resten el misteri de l’essència humana.

Recórrer els carrers estrets de cases blanques, modernes, copiant els models clàssics dels llogarets, sopant amb vistes a la muntanya que refresca el calor del dia. Escoltar el so de milers, de milions de grills que canten a compàs la seva melodia d’encant, la seva melodia de festeig.

Percebre el missatge mut de les pedres escapçades i tristes que algun dia van ser testimoni del normal devenir d’aquelles gents, sentir les seves passes, sentir el craqueig de les rodes dels carros i el patinar de les mules sobre els rocs del camí, i el dolç bram de les fonts que en silenci deixen sentir el cant de les seves aigües.

Recordo Efes.