dilluns, 30 de juliol de 2007

L'Atzar

L’atzar, com a procés espontani, especialment dins de la mecànica quàntica, era el que també aplicaven els grecs en l’assignació de magistrats en la etapa democràtica, era el que ells entenien com la forma més democràtica, deien, d’assolir responsabilitats en la Polis. Ara no us vull pas parlar de les diferents accepcions que podeu trobar, per exemple descrites en la vikipèdia, el que vull és portar-vos aquest tema musical en que comparteixen escenari Joan Manuel Serrat i la cantant israeliana Achinoam Nini, una cançó que ens parla de l’atzar, l'atzar entès com l’entenien els grecs, aquest cop aplicat en la vida mateixa, en una historia qüotidiana. I potser poden ser bons aquí uns versos de Charles Pierre Beaudelaire (le poète maudit), que ens deia: "Recorda que el temps és jugador tenaç, que no fa trampa i guanya tirada a tirada! Es la llei." Segurament els meus amics i amigues deixaran que un cop més esmenti al meu estimat Serrat, estima que amb algun d'ells comparteixo.