La poesia ens serveix de vegades per aclarir l’esperit, per llençar al vent les paraules quan amb un amic comparteixes una estona de lleure, una copa i les darreres hores de la tarda, sobre un paper fi de cafeteria, treballar les paraules que et van sortint, ombrívoles, escadusseres, perquè la inspiració neix en un instant i s’evapora com l’aigua en un dia d’estiu calorós.
Avui
El món,
Senzillament el món
Voldria donar-te,
Com a penyora d’amistat;
El dia
On el raig del sol
Fa tombarelles al teu cos
I passa revista als teus colzes,
Recorrent-ne els braços
Nus i les espatlles.
El món,
Senzillament el món
Voldria donar-te,
A canvi només
Del teu aroma
I de la teva suor dolça,
Recorrent-te l’ànima,
El dia
quan l’amor neix.
Lleida, 13 de juliol de 2007.
© Albert Balada
