dissabte, 14 de juliol de 2007

aclarir l'esperit

La poesia ens serveix de vegades per aclarir l’esperit, per llençar al vent les paraules quan amb un amic comparteixes una estona de lleure, una copa i les darreres hores de la tarda, sobre un paper fi de cafeteria, treballar les paraules que et van sortint, ombrívoles, escadusseres, perquè la inspiració neix en un instant i s’evapora com l’aigua en un dia d’estiu calorós.


Avui



El món,
Senzillament el món
Voldria donar-te,
Com a penyora d’amistat;
El dia
On el raig del sol
Fa tombarelles al teu cos
I passa revista als teus colzes,
Recorrent-ne els braços
Nus i les espatlles.

El món,
Senzillament el món
Voldria donar-te,
A canvi només
Del teu aroma
I de la teva suor dolça,
Recorrent-te l’ànima,
El dia
quan l’amor neix.





Lleida, 13 de juliol de 2007.
© Albert Balada