dilluns, 9 de juliol del 2007

...També això, això també.....

Escurçar les distàncies, invitar a la reflexió entre persones tant properes i tant allunyades, parlar de banalitats, riure una estona, acompanyats d’un bon àpat, d’un bon vi, d’una agradable companyia, suposa un luxe, un autèntic luxe, que de vegades de tant senzill no ens permetem. Descobrir que algú fa anys o sense cap motiu aparent, trencar el gel coneixent que té una ànima alegre, sensible, un cop apartes el vel de la fredor que el dia a dia ens imposa, i riure, sobre tot riure, tant, que els mals esperits no troben lloc on niar.

Deixar que unes mans amigues t’arreglin el cos malmès de tants anys, amb ungüents d’orient i perfums exòtics que et transporten als braços de morfeu en un viatge eteri de minuts, d’instants potser. Saber-te ben tractat encara que dolgui el cor de vegades i el cos alliberat dels forasters que el dominaven. Cau la tarda de l’estiu com una exhalació de calor que allibera la canícula i tot mirant la remor dels glaçons en un got descobrir la mirada de l’amic atent, i el seu somriure de complicitat.

La política, de vegades tant llunyana, amb referències intangibles i conceptes estranys, de vegades és també això, el dia a dia dels humans, l’essència d’un mateix feta realitat en cada instant, que ens pertany i compartim i sobre la que anem escrivint la historia lletra a lletra, rengló a rengló.