Descobrir l’encant d’un bon cafè, resulta de vegades gratificant en el dia que acabes la setmana, tot just després d’un àpat senzill, de treball, quan les forces semblen dir-te prou després de les postres. Retrobar els amics, i poder eixamplar les galtes rient amb els acudits, gaudint de la companyia que ens dona descobrir aquelles petites coses, aquells petits records, aquelles històries senzilles, del dia a dia, o el comentari d’una havanera.
Avui ha estat un d’aquells dies, on l’estiu s’ha cebat amb els mortals, apretant de valent, tot i que aquells raig perfectes que s’endinsen en les escletxes dels vidres enfosquits, de vegades han il·luminat els rostres dels amics tot fent-los cobrar aquella serenor inusitada amb una lluentor especial. Avui ha estat un dia d’aquells amb els que tanquem setmana i ens retrobem tot fent poesia davant d’un senzill got d’aigua amb presses, o d'un gin tònic o o amb alguna nova variant amb gin perquè la tònica no acaba d'agradar i ens és permès de gaudir de la fresca, finalment, quan el sol baixa i la calor que ja és intensa rebota en les llambordes i en els somriures de la tarda, mentre seiem a les cadires grises i fem girar els glaçons.
Acabada la tarda, quan el sol clou el seu cicle diari i ens deix com enfadat, pren el seu relleu la lluna, mentre ens arriba la fresca que ens repentina aquells cabells esbojarrats i ens mou aquella camisa blava, depenjada, entre la nit i el dia optes per passejar molt a prop de l’estació dels trens i escoltes ja els darrers que passen, arriben o s’aparquen en aquelles vies mortes, esperant de nou la matinada, a l'hora en la que els gats canten a la lluna nova, tot cercant-la amagada en el cel, quan la fosca comença a dibuixar als carrers aquelles figures estranyes que fan les ombres dels arbres dorments, en l'hora en la que ens neix el silenci.
Avui ha estat un d’aquells dies, on l’estiu s’ha cebat amb els mortals, apretant de valent, tot i que aquells raig perfectes que s’endinsen en les escletxes dels vidres enfosquits, de vegades han il·luminat els rostres dels amics tot fent-los cobrar aquella serenor inusitada amb una lluentor especial. Avui ha estat un dia d’aquells amb els que tanquem setmana i ens retrobem tot fent poesia davant d’un senzill got d’aigua amb presses, o d'un gin tònic o o amb alguna nova variant amb gin perquè la tònica no acaba d'agradar i ens és permès de gaudir de la fresca, finalment, quan el sol baixa i la calor que ja és intensa rebota en les llambordes i en els somriures de la tarda, mentre seiem a les cadires grises i fem girar els glaçons.
Acabada la tarda, quan el sol clou el seu cicle diari i ens deix com enfadat, pren el seu relleu la lluna, mentre ens arriba la fresca que ens repentina aquells cabells esbojarrats i ens mou aquella camisa blava, depenjada, entre la nit i el dia optes per passejar molt a prop de l’estació dels trens i escoltes ja els darrers que passen, arriben o s’aparquen en aquelles vies mortes, esperant de nou la matinada, a l'hora en la que els gats canten a la lluna nova, tot cercant-la amagada en el cel, quan la fosca comença a dibuixar als carrers aquelles figures estranyes que fan les ombres dels arbres dorments, en l'hora en la que ens neix el silenci.
