diumenge, 22 de juliol de 2007

Al final del camí


La dalia és una flor mexicana, que cultivàven els antics azteques, a la que van donar el nom de Xicamiti. La flor del camote, com ara la nomenen, és actualment la flor nacional de Méxic, aquesta composició extraordinària de les seves fulles i pertànyer a la família de les magnòlies, la fa d'una bellesa especial i m'ha servit per a fer aquest poema, en un moment molt especial, poema que titulo: "Admirada dalia"





Admirada dalia.


Al final del camí
S’hi troba la dàlia.

Llueix ufana,
Sobre terra estèril,
Sense aigua a penes
Que la regui.

La flor de la xicama i el xóchitl,
Al final del camí
De rocs i esparvers.

Malgrat la calor l’assequi,
Un cop i un altre rebrota.

Com encanta
Al caminant
Que la contempla!

Com encanta
Aquell que s’asseu als peus
Del seu altar
De pedra i gerd,
Tot admirant-la.

Al final del camí
On s’hi troba la dàlia,
quan s'acaba.




Lleida, 22 de Juliol de 2007.
© Albert Balada