dimarts, 17 de juliol de 2007

Coll blau, coll blanc

Resulta difícil d’escriure alguna cosa en aquests dies en que la calma abasta tots els àmbits de la vida, de la mà d’aquesta calor estiuenca que ens abraça i de vegades castiga. Recórrer al recurs fàcil de la còpia no ho he considerat mai cap opció i per tant és millor deixar aquest blog amb el darrer post, on parlava de poesia que capficar-me en sortilegis diversos per interpretar una societat que, com tantes vegades han apuntat els científics socials, està en permanent canvi i conflicte, a la vegada.

De fet la influència dels avenços tecnològics, en molts casos imperceptibles, però que hi són ens apunten cap a una societat distinta, ben diferent d’aquella que varen conèixer els nostres avis i els nostres pares, aquella societat que va entrar en conflicte a ran de l’assonada militar de l’any 1.936 i de la que demà, dia 18 de juliol es commemoren ja 71 anys.

Certament aquella societat de 1.936, amb una legislació avançada en el seu temps va haver d’esperar més de 40 anys per a recuperar aquell cicle democràtic que s’iniciava amb la II República Espanyola, i veure en perspectiva com ens trobem ara i, amb el temps, perdut dol de veure com el carro espanyol ha hagut de córrer molt per poder agafar el ritme de la maquinària europea que es va construir a partir dels anys 50.

Avui, on fins i tot les relacions personals han esdevingut telemàtiques, el món del segle XXI, aquell que van retratar tants escriptors i cineastes, és el que és, continuem caminant de la mateixa manera que ho feien els nostres ancestres i no sé si amb més o menys capacitat encefàlica, però el cert és que les desigualtats socials ara cobren una dimensió planetària. De fet si veiéssim el món des d’una perspectiva holística ens trobaríem com hi ha parts d’aquest cos que seria el contingent humà que es troben malaltes i de vegades en situació de gravetat i aquest hauria de ser un dels gran reptes de la nostra civilització, la humana, on les diferencies culturals i lingüístiques passen a ser una qüestió menor, igual que els models identitaris, si entenem “tot” com un tot i on les patologies socials es repeteixen respecte del complex entramat de les relacions humanes en el nostre planeta.

Es probable que les classes socials hagin fet una recomposició i que les teories de determinats científics que albiren una nova delimitació de les mateixes, fonamentalment degut al canvi en els sistemes productius i als models de societat, sigui també aplicable a les relacions socials que mantenen els països i gens lluny per tant de trobar països de coll blau i de coll blanc, com antuvi es definien les diferenciacions obreres i corporatives, però el cert és que l’augment de les desigualtats en el primer món no són gens distants de les desigualtats entre el món desenvolupat i el que es troba en vies de desenvolupament i subdesenvolupats, marcats i estigmatitzats per les seves gestions clientelars i corruptes, però sense solucions efectives per part dels organismes internacionals que només burxen en les ferides que paguen sempre, o gairebé sempre els més desafavorits de la societat.