"El viatge únic i veritable, l'únic bany de joventut,
no seria anar a nous paisatges, sinó a tenir nous ulls per veure el món a
través d’altres ulls, de cent d’altres per veure els cent universos que cada un
d'ells veu, que cada un d'ells és."[1]
diumenge, 30 de desembre del 2012
Una cita: Hakim Nzami Ganjavi
“(...) L’ocultació de les moltes finalitats
és de la conquesta el millor camí.
Cada un a soles s'atorga a si mateix un deu
més en la dificultat ningú sap que fer.
El principi de tota branca oculta és el velar,
moltes panys que veuràs són ells mateixos claus.(...)”[1]
[1] Nzamí Ganjaví , Hakim*. “Leylí i Majnún”. Traducció i
notes Mohammad Kangarani. Ed. Sígueme. Salamanca. 2010. Pag. 14
*
(Ganjav / Azerbaiján, 1141-1204) es uno de los principales autores del Siglo de
Oro persa y el mayor poeta lírico de la literatura iraní. Sus cinco obras
reciben el calificativo de los cinco tesoros: Majzan al-Asrar, Cosroes y Shirín,
Leyli y Majnún, Haft Paikar y Eskandar-Nameh o Libro de Alejandro.
dissabte, 29 de desembre del 2012
No us sabria dir...
"No us sabria dir quan vaig descobrir que és allò que amaga la ment dels gats, de saber trobar en ells la subtilesa d’un animal sublim, intimista alhora, molt lluny d’aquella imatge que jo en tenia d’uns sers esquerps i gasius, que defugien la companyia humana, va ser aquella descoberta genial de saber com ells són guardians i conservadors dels moments, dels seus i dels altri d’aquells viuen com si d’un glop d’aire es tractés la vida i la gaudeixen a cada instant, sense pressa, perquè el seu ritme és ben bé un altre. (....)"
Albert Balada. ©
12/2012 "De gats"
La fotografia "Gat a Capri" de Martin Balo.
dimecres, 26 de desembre del 2012
Obrir el sens...
“Obrir
el sens, remugar al pas del temps; la boira carona el rostres, mentre els jorns
passen i la muntanya esdevé refugi de la paraula, distant, llunyana, alçant-se imponent
com un missatge d’antuvi, albirant el cel...”
26-12-2012
©
Albert Balada
Fotografia de Philippe Perrin
Una cita: Eclesiàstic; La vel·leïtat dels somnis...
“No
és gens bo dependre dels somnis i oblidar-se de viure...”[1]
[1] ECLESIÀSTIC. La vel·leïtat dels somnis. 34:1
Vanes i enganyoses són les esperances de l’ insensat, i els somnis donen ales als
necis. 34:2 Tractar d’amarrar una ombra o córrer darrera del vent és donar
crèdit als somnis. 34:3 Les visions dels somnis no són més que un miratge:
un rostre davant del reflex de la seva pròpia imatge. 34:4 Pot extreure-se’n
quelcom de pur d’allò impur o de la mentida pot sortir la veritat? 34:5 Endevinacions,
auguris i somnis són coses vanes, pures fantasies, com les d’ una partera. 34:6
A no ser que els enviï l’Altíssim en una visita, no els prestis cap atenció. 34:7
Perquè els somnis han extraviat a molts que caigueren per esperar en ells. 34:8
La Llei ha d’acomplir-se sense falsedat, i la saviesa expressada fidelment és
perfecta.
Una cita: Sir Charles Spencer Chaplin
"... Hannah,
m’escoltes?, on sigui que siguis, alça els ulls, Hannah, els núvols s’allunyen,
el sol està naixent, anem sortint de les tenebres cap a la llum, caminem cap a
un món nou, un món de bondat, en el que els homes s’enlairaran per damunt de l’odi, de l’ambició i de la brutalitat... Alça
els ulls Hannah! A l’ànima dels homes li han estat donades ales, i a la fi està
començant a volar, està volant cap a l’arc de Sant Martí, cap a la llum de
l’esperança, cap al futur, un gloriós futur que et pertany a tu, a mi, a
tots... Alça els ulls Hannah! Alça els ulls! ... "[1] [2]
[1] (complement
del monòleg de Charles Chaplin a El Gran Dictador; a la fotografia l'actriu
Paulette Gauddard (Whitestone Landing, Long Island, Nova York, 3 de juny de
1911 - Ronco sopra Ascona, Suïssa, 23 d'abril de 1990), lactriu nord-americana
que intrepretava el personatge d'Hannah)
[2] Anotació:
Hannah (de l'hebreu חנה, de tant en tant també transliterat com Chana o Hannah)
és l'esposa de Elcanà s'esmenta en els llibres de Samuel . D'acord amb la
Bíblia hebrea era la mare de Samuel La paraula hebrea "Hannah" té
molts significats i interpretacions, amb el més comú és el significat hebreu
antic de la "gràcia" o "a favor / Ell (Déu) m'ha fet", així
com interpretacions més contemporànies de la "bellesa" i "
passió ".
dimarts, 25 de desembre del 2012
Una cita: Andrew Michael Ramsay
"Els homes, fonamentalment, no es diferencien per les llengües que
parlen, les robes que vesteixen o els racons d’aquest formiguer que habiten. El
món sencer és nogensmenys que una gran república, en la que cada nació és una
família i cada individu un nen”[1]
[1] Andrew Michael Ramsay. The Philosophical principles of natural
and revealed religion unfolded in geometrical order, 1748.
Una cita: Gaspard Gallant
“...Enmig de l’oceà no hi ha ningú més. Només tu i l’univers.
T’adones que depens de tu mateix. No ets com et fas veure o com vols que et
vegin. Has de creure en tu i alliberar-te de pors i condicionants..." [1]
[1]Gaspard Galland. Extret
de La Vanguardia 25-12-2012. Entrevista comentant el seu llibre "Bitàcora
d'un maçó. Enigma secret d'una travessia iniciàtica". Editorial
Laberintus. Barcelona.2012
dissabte, 22 de desembre del 2012
Una cita: Victor Hugo
“Sí, jo sóc l’amant misteriós
De la natura; el camarada
De la groga flors que es gronxa
En la vella paret; Jo sóc aquell qui parla
Amb el vent i els arbres: em fan coneixença
Els camps i les selves (...)”[1]
[1] Hugo, Victor*. Poesies
selectes. JA Garcia. Madrid, 1860 La natura i el poeta, fragment. Pag. 25
* (1802-1885) va ser un dels més importants escriptors
del romanticisme romanticisme en francès i sovint és identificat com un
dels millors poetes francesos.
Una cita: Antonio Negri
“La crisi és la única dimensió –sobre la qual pot exposar-se
i instal·lar-se la fundació lògica del ser– Inútil Prometeu que es resol en un
narcisisme idiota.”[1]
[1] Negri, Antonio*. Spinoza*
Subversivo. Ed. Akal. Madrid. 2000. Pag. 30
*(Pàdova 1933) és un filòsof
moral i politòleg italià. *Baruch Spinoza (1632-1677) Va néixer a Amsterdam al
si d'una família jueva d'origen portuguès;
Educat per exercir de rabí, acabà
expulsat de la comunitat jueva per la seva actitud crítica.
divendres, 21 de desembre del 2012
21-12-12
El 21 de desembre de 2012, a les
12:12 el trànsit solsticial s’acompleix, l’hivern arriba i la terra reposa per
tornar a rebrotar; Roma, recollint altres celebracions antigues, commemorava en
aquesta data el Dies Natalis Solis Invicti, el dia
del naixement del sol invicte, tant bon punt queia la llum i tornava a renaixer;
la data es va acabar establint, per l’emperador Aurelià en l’actual dia 25 de
desembre que influí en els ritus cristians, com ens ho transcriu Ramsay MacMullen[1],
de textos antics del segle XII: “"Era
costum pagà el de celebrar el
mateix 25 de desembre l'aniversari del sol, durant el qual encenien espelmes en
senyal de festivitat. Els cristians també prenien part d'aquestes solemnitats i
celebracions. Sembla que quan els doctors de l'Església veieren que aquest festival
era de l'agrat dels cristians, decidiren que la veritable celebració del
naixement s'hauria de solemnitzar aquell dia"
[1] MacMullen , Ramsay . "Christianity and Paganism in the
Fourth to Eight Centuries",. Yale:1997, p155
dijous, 20 de desembre del 2012
Una cita: Gabriel Dugué
"... Mentre observa el
silenci que semblava ser un temple sagrat, havia observat el pintor treballant
durant gairebé mitja hora. Va haver de fer servir tota la seva voluntat per
venir a escapar al magnetisme de el lloc..."[1]
diumenge, 16 de desembre del 2012
No hi ha res com...
© Albert Balada
Una cita: John Stuart Mill
“ (...) Els essers humans es deuen ajut els uns als altres per tal de distingir el millor del pitjor, així com estímuls per escollir entre l’un i l’altre. S’haurien d’esperonar tothora a incrementar l’exercici de les seves facultats superio
rs i acréixer la direcció de llurs sentiments i fins vers objectes i contemplacions assenyats en compte de necis, elevats en compte de degradants. Però no té cap mena de justificació que una persona, o una colla d’elles, diguin a una criatura humana dotada d’ús de raó que no pot fer-ne. (...) ”
Mill, John Stuart*. Sobre la Llibertat. Ed. Laia. 1983. Reedició Universitat de València. 1991. Pag. 30
* (1806-1873) filòsof i economista, pensador liberal defensor de l’ utilitarisme teoria defensada pel seu padrí Jeremy Bentham. Fill de l’ historiador, economista, politòleg i filòsof John Mill. La seva obra “Sobre la llibertat” fou publicada en 1859.
Una cita: Francesc Garriga i Barata
“De quina por provinc
I a quina por camino?
Callat i absent
Observo ocells porucs
Anar i venir les hores i els silencis.
La calma es gronxa en jonc d’atzar
Quin déu penjà d’un fil minuts i sons?”
Garriga Barata, Francesc*. Camins de Serp. Ed. 62. Barcelona. 2009. Pag. 19
* (1932) Llicenciat en Germàniques per la UB, visqué a l'Amazònia en la seva joventut, quan formava part de l'orde dels franciscans caputxins, Exercí la crítica d'art i dirigí l'edició castellana de l'acurada revista d'art "FMR". Premi Carles Riba de poesia 2012.
dijous, 13 de desembre del 2012
Una cita: Fernando Pessoa
La fotografia és original de Llorens Melgosa
[...] “En la boira lleu del matí de mitja
primavera, la Baixa desperta entorpida i el sol naix com alentit. Hi una
alegria assossegada en l’aire mig fred, i la vida, en el buf de la brisa que no hi ha, tremola
vagament pel fred que ja ha passat, pel record del fred més que pel fred, per
la comparació amb l'estiu vinent, més que pel temps que està fent. No han obert
encara les botigues, excepte les lleteries i els cafès, però el repòs no és de
torpor, com el de diumenge: és tan sols de repòs. Un rastre ros es antecedeix
en l'aire que es revela, i el blau s'acoloreix pàl·lidament a través de la
boira que s'extingeix. El moviment comença a poc a poc pels carrers, destaca la
separació dels vianants, i en les poques finestres obertes, matinen també
aparicions. Els tramvies tracen a mitjaire un solc mòbil groc i numerat. I, de
minut a minut, sensiblement, els carrers es desperten.” (83)[1]
[1] Pessoa, Fernando*.
Fragment del Llibre del desassossec. Els carrers de Lisboa*...
·
Fernando
António Nogueira Pessoa (1888-1935), És considerat un dels majors
poetes de llengua portuguesa
·
Escrit
de manera fragmentària durant molts anys. El 1913 signa com Fernando Pessoa a
la revista A Águia un original que deia formava part del Llibre del
desassossec. Es tractava de A la floresta de l'alienació. L'any de la creació
dels tres grans heterònims (1914) Pessoa ho considerava com a obra pròpia o ortònima.
dilluns, 10 de desembre del 2012
Aquelles coses...
.jpg)
Aquelles coses que temps abans
havien passat desapercebudes, avui se m’ofereixen com un valor tant alt, que
cap lingot d’or podria suplir-los; sí, ja se que potser parla així qui mai ha
tingut res, com tota la classe treballadora, emmirallada en la subtilesa del
creixement, però aquesta és la meva veritat, penso que sóc molt més ric que
molts, sense tenir pas gran cosa, el meu amor pel més preuat, que és
nogensmenys que les coses senzilles que harmoniosament formen part de la meva vida,
i això no té pas preu, hores d’ara...
© Albert Balada
10-12-2012
diumenge, 9 de desembre del 2012
Ens sabrem presoners...
La fotografia es original de Igor Belkovsky
Ens sabrem presoners de les
circumstàncies, del nostre entorn, de les convencions, però l’alliberament només
passa per la revolució interior, aquella que ens duu a la descoberta de l’ànima
i alhora a comprendre la veritable sensació de llibertat, només així serem
capaços de copsar la felicitat, fi i destí de la nostra existència.
© Albert Balada
09-12-2012
dissabte, 8 de desembre del 2012
Menorah a la Seu Vella
Finestral del claustre de la Seu Vella de Lleida que sembla
va voler assimilar des de la perspectiva del mestre d’obres l’antiga Menorà,
canelobre de set braços, un dels elements rituals judaics i un dels seus
símbols més antics que vindria a
representar quelcom que s’intueix també en aquesta obra, la dels arbustos en
flames que va veure Moisés en el Sinaí (llibre de l’Èxode, 25).
L’ historiador jueu Josefo s’hi refereix en el tercer llibre de les “Antiguitats dels Jueus”:: “(...) si algú actua sense prejudici, i amb judici, mireu aquestes coses, hi trobareu que foren fetes a imatge i semblança de l’Univers (...) i sobre les set llums en el canelobre, elles representen el curso dels planetes, de les quals en ve el seu nombre (...)».
El significat dels braços/columnes que s’alcen és: del central l’esperit de Jahvé, representada i enllaçada amb la roseta final que, tot arrodonida, representa i simbolitza les l’estrella de David; els que es troben a cada costat del central: la Saviesa i la intel·ligència; els centrals de cada costat, respectivament: L’esperit del Consell i el Poder; els que es troben als extrems: l’Esperit del Coneixement i el Temor a Jahvé. Les rosetes menors per sota de la gran abasta tota la simbologia i les referències a la interpretació de la càbala i la suma dels valors simbòlics de les columnes i la seva significació.
Segons els Registres d’obres de la Seu Vella de Lleida i els
treballs doctorals que sobre ells s’han fet[1], el "Magister Operis Sedis Ilerdensis" Guillem d’Enill hauria treballat en
el segle XIV en el claustre catedralici, quins origens familiars definirien “probablement”
la interpretació que en fem del seu treball en els finestrals del claustre
divendres, 7 de desembre del 2012
On recommence...
On recommence...
C’est bien que l’on trouve un bon café à table,
ou nous attend bien chaud et le journal prêt a
lire ;
le ciel bleu peut être nous inspire le sens du
jour,
la place vide ou ne déroule presque aucun ;
la vieille église nous regarde, porte fermée
le monde est vide, je suis pas seul ;
on recommence…
©Albert Balada
07/12/2012
Una cita: Agustí d'Hipona
“No han de témer per mala mort aquella a que
precedí bona vida, perquè no fa dolenta a la mort sinó a allò que aquesta segueix
indefectiblement; por això els que necessariament han de morir, no han de fer
cas del que els succeeix en la seva mort, sinó del destí del que marxen en morir”[1]
dijous, 6 de desembre del 2012
Una cita: Lluc Torcal i Sirera
"Hem d'evitar d'arribar a un món en el que sigui
totalment impossible de viure-hi"[1]
[1] P. Lluc Torcal i Sirera*, Prior del
Monestir de Poblet al reportatge 'El siglo XXI
según Poblet', del programa de TVE 'Crónicas'
*(1971) És
llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat Autònoma de Barcelona
(1994), en Filosofia per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma (2003) i
batxiller en Teologia per la Pontifícia Universitat de Sant Tomàs d'Aquino
"Angelicum" (2004). Ha estat escollit Secretari General del Capítol
General de l'Orde Cistercenc (2005) i del Sínode de l'Orde Cistercenc. Des del dia 25 de novembre de
2007 és el nou Prior del Monestir de Poblet
Un relat breu...
(Fotografia titulada: "A la vora del foc", original de Montse Esteba)
...Aquelles monedes d’estany i
coure, gastades pel trànsit de tantes mans, eren monedes de pobre que els meus
avis, com tants d’altres obrers, usaven per anar posant als comptadors de la
llum i l’aigua darrera aquella porta de fusta que, a ulls meus d’infant, se’m
feia enorme, immensa...
...Aquella olor ho pentinava tot,
de brou potent que havia estat al foc de la llar durant tot un llarg matí,
encara em sembla sentir-lo als narius, com si l’ aleshores fos ara mateix i tot
plegat em duu a aquella època en la que les tardes eren llargues i calmes, al
redós de la llar, prop de l’avi...
... Ell ens explicava la seva
història d’Europa, distinta a com la veiem a l’escola, perquè era la Europa d’aquells
que la van transitar esdevenint poc menys que apàtrides, malbaratades
esperances, trencades a bocins vides senzilles, famílies...
...El foc era l’enllaç amb el
somni, mirar-lo refregant-se en l’aire com volent fugir, les flames cremaven
aquell tronc vell i fort que encara podia generar energia suficient, una mica més,
escalf a les galtes i els relats, sobre un terra que no em semblava pas dur,
perquè era el terra mateix en l’encaix d’aquelles vides on tot formava part d’aquell
món, de vegades imaginari, de vegades eteri, però sempre fantàstic recorrent,
de vegades i a contracor de l’àvia, aquell llarg passadís, assegut al tricicle...
...Mentre la vida transcorria de
manera diferent a com feia a ciutat, com si les hores no tinguessin els mateixos
minuts ni el dia tingués la mateixa durada, perquè gaudíem del sol, de l’aire,
de la pluja i el vent, com mai més vaig tornar a gaudir, fins ara ja gran, on
els records s’apleguen de nou, com un retrat tant viu...
©Albert Balada
6-12-2012
Subscriure's a:
Missatges (Atom)