Hi ha moltes preguntes a les
que ens resulta difícil de trobar-hi resposta, però potser és perquè no ens hem
plantejat que de vegades o bé la pregunta està mal formulada, o bé resulta que
la resposta no és quelcom que es pugui
expressar d’una manera senzilla, amb escasses paraules.
Quan ens trobem en aquestes
situacions cal que ens plantegen la qüestió en la seva justa mida, per a poder
avançar a través d’un camí eficaç, lluny de negar la realitat, només ens cal un
breu recés per poder entendre la situació i cercar allò que ens cal.
De fet ens cal allunyar-nos
de l’autocomplaença, que és generadora d’ansietat i motivar-nos en aquesta
veritat que volem trobar i això no és un treball fàcil, és un treball complex i
dur, però en l’optimisme que ens
necessari podem fer possible aconseguir aquest moment especial que és la
resposta adequada a la pregunta encertada, lluny de tota desesperança, lluny de
tota barrera que en les convencions socials s’hagi pogut establir, barreres i
desesperances de la nostra pròpia ment, del nostre dubte personal, actituds i
situacions limitadores, que de fet podem menystenir, només, si la nostra disposició d’esperit
controla, com de fet la neurociència ens demostra, l’inconscient controlant alhora
el conscient, però amb un matís: com el nostre comportament ha de ser enfocat
cap a la felicitat com a concepte abstracte, a partir d’actituds que ens hi
obren, comentaris i anàlisis que ens hi ha d’obrir si pensem en clau del bé, de
les coses bones de la vida, aleshores, brolla des de la nostra ànima i traspua
el nostre propi organisme humà per esdevenir un valor transmès que inunda tot
el nostre entorn, que irromp com un tamís que ho saneja tot, permetent, fins i
tot, de superar obstacles que d’altra manera podrien semblar insalvables; això,
però, no és un acte en solitari, mai ha de ser un acte individual, és
imprescindible que esdevingui un acte cooperatiu partint del principi de la
connexió de la nostra pròpia emancipació com essers, de la nostra auto
realització i de la nostra ànima en
sintonia amb l’infinit mateix, amb la Creació com a part d’ ella que som.
© Albert Balada
31-10-2013
.jpg)
.jpg)
